El municipi està situat al nord de la comarca de L’Alt Empordà – Prov. De Girona . Té 20’97 Km. Quadrats en la intersecció del Sud-Oest de la serralada de l’Albera i al Sud-Est de la Serra de Rodes . Latitud Nord 42º 20′ 31” Longitud Est 3º 03′ 52”. Limita amb els termes de Vilajuïga , Pedret i Marçà , Peralada , Mollet , Rabós , Vilamaniscle i Llançà.
El punt més alt és la Serra de la Baga d’en Ferran – 314 m. – , on neixen els recs del terme: el de Sta. Coloma i el de les Fonts . Pel pla passa la riera de Garriguella procedent del rec de Fontanilles . El els límits amb Peralada hi ha el segon punt més alt del terme : El Puig de la Malaveïna o de les Costes – 104 m.-
Les fonts que soles rajar tot l’any són les d’en Petit o de l’Om , la Rovellada i la dèn Sucarrat o de St. Nassari .
BAIX A GARRIGUELLA
Aquest fou el primer nucli habitat – no se’n sap res dels seus inicis . resten d’aquell temps uns murs i les bases d’unes torres visibles que encerclaven uns antic habitatges . estàsituat entre les cruïlles de les carreteres que porten a Peralada i Capmany , anomenada ” la Periguilla “.
Hi ha les restes de l’antiga capella de St. Sebastià – segle XVI – actualment només en resta un arc lateral , en part reconstruït. Passejant pels seus carrers comprovarem que la majoria dels seus habitatges són del s. XVI i XVII , d’estructura d’època amb cellers als baixos . Cal esmentar algunes portalades de pedra amb les seves dates de construcció . Hi queda en peu un antic molí de vent – s. XVI-XVII – amb una torre troncocilindrica , ben conservada i un dels poc que es conserven a l’Empordà . El mas N’Hortús – s. XVI – és un bon exemple d’arquitectura popular d’aquestes contrades.
GARRIGUELLA (NOVES)
És el nucli més poblat sorgit a l’entorn de l’antiga Església romànica de Sta. Eulàlia – s. IX -X -. D’aquesta església romànica , ara , en queda una part visible des de del darrera de l’actual Església parroquial de Sta. Eulàlia . que es va bastir el s. XVIII . Al costat de llevant hi havia el Cementiri parroquial .
La major part de les cases d’aquest indret de Noves són del s. XVIII – XIX . Als baixos hi ha els cellers i l’entrada pels estris dels conreus i del bestiar , amb patis al darrera .
A finals del s. XIX els “Americanos ” feren un parc a l’indret de la font de St. Nassari on hi queden encara les restes de l’antiga capella del mateix nom del s. XIII . Durant aquest període es delimitaren els principals carrers del poble .