El municipi

El municipi està situat al nord de la comarca de l’Alt Empordà – Prov. De Girona. Té 20,97 km. Quadrats en la intersecció del Sud-oest de la serralada de l’Albera i al Sud-est de la Serra de Rodes. Latitud Nord 42° 20′ 31″ Longitud Est 3° 03′ 52″. Limita amb els termes de Vilajuïga, Pedret i Marçà, Peralada, Mollet, Rabós, Vilamaniscle i Llançà.

El punt més alt és la Serra de la Baga d’en Ferran (314 m), on neixen els recs del terme: el de Sta. Coloma i el de les Fonts. Pel pla passa la riera de Garriguella procedent del rec de Fontanilles. En els límits amb Peralada hi ha el segon punt més alt del terme: El Puig de la Malaveïna o de les Costes (104 m).

Les fonts que soles rajar tot l’any són les d’en Petit o de l’Om, la Rovellada i la dèn Sucarrat o de St. Nassari.

BAIX A GARRIGUELLA

Aquest fou el primer nucli habitat. No se’n sap res dels seus inicis. Resten d’aquell temps uns murs i les bases d’unes torres visibles que encerclaven uns antic habitatges. Està situat entre les cruïlles de les carreteres que porten a Peralada i Capmany, anomenada “la Periguilla”.

Hi ha les restes de l’antiga capella de St. Sebastià – segle XVI – actualment només en resta un arc lateral, en part reconstruït. Passejant pels seus carrers comprovarem que la majoria dels seus habitatges són del s. XVI i XVII, d’estructura d’època amb cellers als baixos. Cal esmentar algunes portalades de pedra amb les seves dates de construcció. Hi queda en peu un antic molí de vent – s. XVI-XVII – amb una torre troncocilindrica, ben conservada i un dels poc que es conserven a l’Empordà. El mas N’Hortús – s. XVI – és un bon exemple d’arquitectura popular d’aquestes contrades.

GARRIGUELLA (NOVES)

És el nucli més poblat sorgit a l’entorn de l’antiga Església romànica de Sta. Eulàlia (s. IX – X). D’aquesta església romànica, ara, en queda una part visible des del darrere de l’actual Església parroquial de Sta. Eulàlia que es va bastir el s. XVIII. Al costat de llevant hi havia el Cementiri parroquial.

La major part de les cases d’aquest indret de Noves són del s. XVIII – XIX. Als baixos hi ha els cellers i l’entrada pels estris dels conreus i del bestiar, amb patis al darrere.

A finals del s. XIX els “Americanos” feren un parc a l’indret de la font de St. Nassari on hi queden encara les restes de l’antiga capella del mateix nom del s. XIII. Durant aquest període es delimitaren els principals carrers del poble.